Les discussions amb el meu pare sempre foren apassionants. Parlavem de totes les coses que ens envoltaven, discutiem, ens barallaven per les qüestions ètiques i no ens parlavem durant mesos. Quan el cap de la nostra família se’n anava, ens asseiem a menjar els dos. Amb tot aquell desordre en la taula que feiem mente la mare no estava davant, el meu estimat pare començava a enraonar amb mi amb la seva frase d’introducció “A veure, t’explicaré...” que em tornava boja des dels primers segons.
No comments:
Post a Comment